FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estona de més que es triga a realitzar una cosa. La tenia preocupada tanta demora en la seva resposta. Tardança en l'acompliment d'una obligació des que és exigible. En nàut., angle que forma el meridià amb la visual a un objecte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s'ha tornat agre. Un so agre, un crit agre. Que té un grau d'acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. De mal tracte. Aspre² 2 . Un camí agre. Agror. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot entendre o interpretar de dues o més maneres diverses. La seva resposta és equívoca. Un mot equívoc, una expressió equívoca. Una experiència equívoca. Sospitós, dubtós, moralment. Una conducta equívoca. Allò que pot ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós. a despit de Sense fer cas de l'oposició de. A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir. S'obstinava, a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torbar l'arranjament de les parts (d'un tot). Desbaratar (projectes, mesures preses, etc.). Torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc. El nostre atac imprevist desconcertà l'enemic. Fer perdre la seguretat, l'aplom (a algú). La meva resposta el [...]
